MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom237 (22 / November / 2024)

Ramon, botxí de Barcelona (fl. Barcelona, s. XV ex. - XVI in.)

Creació de la fitxa: 2007-02-14
Darrera modificació: 2021-04-18
Categoria social i professional
botxí - curandero
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Botxí o 'morrodevaques' de la ciutat de Barcelona. Censat al fogatge de 1497 (Iglésies 1991: f. 13r). Comunicà una elaborada fórmula per a la tinya, que combina la màgia mèdica i la farmacologia, a Joan de Masdovelles (fl. 1488 – 1513), en la qual s'afirma que en feia cures. Potser és ell l'esmentat com a venedor de greix humà per a usos farmacològics en la comanda efectuada per l'apotecari de Solsona Antoni Pallarès i Tuixanès (ante 1459 – c. 1547). Els botxins traficaven amb parts dels cossos dels ajusticiats —ossos, en particular les falanges dels dits, i greix, sobretot—, als quals s'atribuïa poder terapèutic, i també tenien fama de curanderos (Prats 2007). El 1530 els consellers de Barcelona encomanaren una execució a un altre botxí («Francisco, botxí del señor rey»), que potser havia succeït Ramon.
Bibliografia
Sancho (1889-1890), "El verdugo de Mallorca en 1421" (nomenament de botxí a Mallorca)
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 3, p. 415 (Francesc, botxí del rei)
Iglésies (1991), El fogatge de 1497: estudi i ..., p. ***
Prats (2007), Llegendes de Barcelona, pp. 61-67 (botxins curanderos, a partir de Joan Amades)
Domènech (2007), L'espectacle de la pena de mort
Riera i Sans (2014), "Saig, morrodevaques, botxí", pp. 23 i 27
Esmentat als documents
Solsona - ADS - Farmàcia Pallarès – òlim vol. 1, interfoliat – Lletra, Personal/familiar – s. XVI primer quart

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).