MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2366 (23 / November / 2024)

Allepús, Joan (fl. Morella, s. XV)

Creació de la fitxa: 2014-11-08
Darrera modificació: 2014-11-11
Categoria social i professional
beneficiat - prevere
Comentaris
Prevere. El 1444 era beneficiat a l'església de Catí (Alt Maestrat) (Barreda 2008: 157). Segurament, és el mateix «mossèn Johan Allepuç major» que el 1470 retornà a l'església de Morella 12 llibres que havia rebut en comanda i que formaven part del lot cedit a l'església pel notari morellà actiu a Tortosa Francesc Manresa (s. XIV últim quart – 1447/1452) pel seu testament de 1447 (executat pels marmessors el 1452) (Betí 1917: 49-50). També deu ser el mateix 'honorable' «Johan Allepuç» que el 1462 els jurats de Morella tramateren con a missatger als de València (Rubio Vela 2014: 63). --- No obstant això, també es documenta un mercader, ciutadà de València, del mateix nom, que en els anys 1476-1477 era arrendador del quarter de Morella i la seva contribució (Navarro 1993: 76), que entre 1479-1486 practicava el prestamisme a València i en altres localitats, i que el 1491 ja era mort (Meyerson 1991); en aquest cas, la comanda dels llibres s'hauria d'entendre com una garantia.
Bibliografia
Segura y Barreda (1868), Morella y sus aldeas: corografía ..., vol. 2, pp. 69-71 (família)
Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", pp. 49-50
Meyerson (1991), The Muslims of Valencia in the ..., pp. 133, 137, 309 (n. 206), 312 (n. 253) i 316 (n. 166)
Navarro Espinach (1993), "Manufactures i artesans del ...", p. 76
Barreda Edo (2008), "Antropònims medievals de l'Alt ...", p. 157
Rubio Vela (2014), "Circunstancia familiar y entrada ...", p. 63, doc. 4

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).