MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2363 (22 / November / 2024)

Honorius Augustodunensis (Irlanda / Anglaterra, c. 1080 – Ratisbona, c. 1154)

Creació de la fitxa: 2014-11-06
Darrera modificació: 2016-06-14
Categoria social i professional
filòsof - prevere - religiós OSB - teòleg
Comentaris
Monjo, probablement benedictí, teòleg i filòsof anglès, o potser irlandès, actiu a Anglaterra i particularment a Alemanya (Ratisbona). La denominació tradicional 'Honori d'Autun' actualment es descarta per no poder-se identificar amb precisió a quin lloc fa referència 'Augustodunensis', que no sembla que fos Autun (Borgonya). Segons altres, seria nascut a Irlanda, format a Anglaterra i a França, i ordenat a Autun. Autor d'una Imago mundi, que fou el text geogràfic i cosmogràfic canònic abans de l'aparició de l'obra de Bartomeu l'Anglès.
Bibliografia
Freytag (1978-2004), "Honorius"
Friedman - Figg - Westrem - Guzman (2000), Trade, Travel, and Exploration in ..., pp. 259-261 (Michael W. Twomey)
Enllaços
Wikipedia IT
Variants del nom
Honori d'Autun

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).