MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2347 (22 / November / 2024)

Cresques, Taller dels (fl. Mallorca, s. XIV-2)

Creació de la fitxa: 2014-08-31
Darrera modificació: 2014-09-01
Categoria social i professional
cartògraf - jueu
Comentaris
Taller cartogràfic de Mallorca que concentrà l'activitat dels cartògraf jueu Cresques Abraham (1325 – 1387), del seu fill Jafudà Cresques (c. 1350 – ante 1410) i d'altres individus del seu obrador, com Bonjuhà, fill de Moxiní Gatbay, Astruc Cresques/Pere Gironès i Samuel Corcós/Macià de Viladesters (fl. s. XIV últim quart – 1423). Pujades 2005, 2007 i 2009 defensa l'existència del taller i proposa atribuir-li, a banda de l'anomenat Atles català (Bnf Esp. 30), el mapamundi fragmentari d'Istanbul (Topkapi 1828) i fins a quatre cartes anònimes (Marciana It. IV.1912, BNCF Port. 22, BNN XII.D.102 i BnF GE AA-751). Campbell ho discuteix, i proposa relacionar almenys dues d'aquelles (Nàpols i BnF) amb Guillem Soler (fl. 1368 – ante 1402). Billion 2013 hi relaciona només l'Atles, el mapamundi d'Istanbul i la carta portolana de Nàpols.
Bibliografia
Llompart i Moragues - Pujades i Bataller - Samsó Moya (2005), L'Atles Català (1375), pp. 29-31 i 36-43
Pujades Bataller (2007), Les cartes portolanes: la ..., p. 63
Pujades i Bataller (2009), La carta de Gabriel de Vallseca ..., p. 309
Billion (2013), "How did medieval cartographers ...", pp. 36 i (reprod. en color) 43-44
Enllaços
Map History (T. Campbell, Anonymous works)
Viquipèdia CAT

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).