MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2346 (28 / abril / 2024)

Jafudà Cresques (Palma, c. 1350 – Barcelona?, ante 1410)

Creació de la fitxa: 2014-08-31
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
cartògraf - convers - jueu
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Yĕhudà (o Jafudà/Judà) Cresques fou un cartògraf («buixoler») de Mallorca. Fill de Cresques Abraham (1325 – 1387), amb el qual i altres individus integrà l'anomenat Taller dels Cresques (fl. s. XIV-2). Arran del pogrom de 1391 es convertí al cristianisme amb el nom de Jaume Ribes. Durant la subhasta de la biblioteca de Yĕhudà ben Mošé Mosconí (1328 – 1375), adquirí tres llibres hebreus, dos dels quals eren: un exemplar de Ben ha mélekh we-ha-nazir, adaptació de la llegenda de Buda, escrita en porsa rimada per Abraham ibn Hasdai de Barcelona; un exemplar dels Mixpaté he-mazalot, obra astrològica Abraham ibn ʿEzra (c. 1089 – c. 1167). Actiu a Barcelona entre 1399 i 1405, almenys. El 1410 ja era mort.
Bibliografia
Riera i Sans (1977), "Jafudà Cresques, jueu de ..."
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 248
Llompart i Moragues - Riera i Sans (1984), "Jafudà Cresques i Samuel Corcós ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Ribes, Jaume
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1997, f. 75rv – Ordre de pagament, Reial – 8 abril 1394

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).