MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2334 (22 / November / 2024)

Cosens, Frederick William (Sussex, Anglaterra, 1819 – Londres, 1889)

Creació de la fitxa: 2014-08-26
Darrera modificació: 2014-08-26
Categoria social i professional
bibliòfil
Comentaris
Frederick William Cosens Godd (o, en espanyol, Federico Guillermo Cosens), fou fill d'un terratinent de la zona de Chichester (Sussex). La família es traslladà a Londres a la mort del pare i ell entrà a treballar aviat en el comerç del xerès. Esdevingué un gran empresari vitivinícola, importador de xerès i porto al Regne Unit, en particular a Glasgow. Soci principal de la societat F. G. Cosens y Cía., amb cellers a Jerez de la Frontera (des de 1848) i El Puerto de Santa María (Cadis), una de les més destacades del negoci en la seva època. Autor d'algunes obres sobre el tema, entre les quals el llibre il·lustrat Sherryana (1887). Filantrop, col·leccionista, especialment de pintura espanyola i italiana, i bibliòfil, membre de la Sociedad de Bibliófilos Españoles (1868-1889). La seva col·lecció fou subhastada a Sotheby's el 1890.
Bibliografia
Cosens (1869), "El consumo de los vinos de ..."
Cózar Navarro (2007), "La actividad comercial en la ...", pp. 53-54
Jiménez Blanco (2008-2009), "Capital español, beneficios ..."
López Rodríguez (1995), "El largo camino de una colección ...", nota 17
Lignon-Darmaillac (2004), Les grandes maisons du vignoble ..., pp. 71 i 182
Enllaços
Jerez-Xeres-Sherry: FW Cosens & Co.
Quién fue quién en la Sociedad de Bibliófilos Españoles
Sherryana (Londres, 1887)
Relacionat amb els manuscrits
Madrid - BNE - Manuscritos - 18396

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).