MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2309 (22 / November / 2024)

Serra, Bartomeu (m. Barcelona, 1448)

Creació de la fitxa: 2014-07-12
Darrera modificació: 2015-03-01
Categoria social i professional
argenter
Comentaris
Argenter. Ciutadà de Barcelona. El 1419 acollí un aprenent. El 1424 ell i la seva esposa Joaneta (que abans havia estat casada amb un altre argenter) vengueren un censal mort. El 1434 exportà objectes d'argent daurat al Llevant mediterrani. El 1438 vengué peces de vaixella d'argent als consellers de Barcelona per al joc de la ballesta. Es conserven l'inventari (1448) i l'encant (1448-1460) dels seus béns.
Bibliografia
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 2, pp. 134-135 (documents biogràfics, però no coneix l'inventari i l'encant), pp. 279-280 (doc. 216, joc de la ballesta)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 341-342 i doc. 242-242
Español Bertrán (1997), "La transmisión del conocimiento ...", pp. 82-83, 86 i 100
Posseïdor a les obres

Anònim. Mostrari d'argenteria (referències genèriques)

Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 154/115 – Encant, Notarial – 1448 - 1460
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 154/115 – Inventari, Notarial – 1448

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).