MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2295 (22 / November / 2024)

Salamó, Berenguer (fl. Manresa, 1354 – 1384)

Creació de la fitxa: 2014-07-07
Darrera modificació: 2015-03-01
Categoria social i professional
tintorer
Comentaris
Tintorer. Ciutadà de Manresa. El 1379 era un dels regents de la sagristia de Santa Maria de Manresa, anomenada la Seu, en nom del municipi (però Torras 2004 interpreta que era un homònim). Se'n conserva un 'llibre particular' amb actes notarials relatives a la seva activitat i al benefici de l'Alba a la Seu, que en conté l'inventari de béns (1384), elaborat a instància de la vídua, Maria. També es conserva l'inventari i l'encant dels béns d'aquesta darrera (1409). De la presència d'escriptures (una d'elles de Sança, filla d'En Bernat Salamó, de 1354, a favor de Berenguer Salamó) i llibres de comptes a l'inventari de la vídua, Torras 2004: n. 754 en dedueix (ens sembla que sense raó suficient) que Berenguer Salamó devia ser també mercader. Aquestes fonts són representatives de la seva activitat com a mestre tintorer, i potser de la seva implicació en una confraria; també indiquen que ell i Maria practicaven el petit crèdit (Vela 2007 posa exemples d'apotecaris), a vegades amb llibres com a garantia (Hernando 2000 documenta l'extensió d'aquesta pràctica).
Bibliografia
Torras i Cortina (2004), L'escriptura i el llibre a la ..., s. f., notes 47, 327, 754-755 i 767; doc. 149 (testimoni), 149 (regent de la sagristia), 162 (inventari dels llibres), 222 (vídua té llibre en penyora), 224 (vídua és marmessora) i 289 (inventari dels llibres de la vídua)
Vela i Aulesa (2007), "Les compravendes al detall i a ..."
Hernando i Delgado (2000), "Crèdit i llibres a Barcelona ..."
Variants del nom
Salomó, Berenguer

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).