MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2289 (22 / November / 2024)

Martorell, Simó (fl. Barcelona, 1380 – 1412)

Creació de la fitxa: 2014-07-06
Darrera modificació: 2015-03-01
Categoria social i professional
argenter
Comentaris
Argenter. Ciutadà de Barcelona. Li és atribuïda la creu processional de la Confraria de la Sang d'Igualada (c. 1400), desapareguda durant la guerra de 1936-1939. Valorà objectes preciosos empenyorats pel rei Martí I l'Humà (1356 – 1410). Es conserva l'inventari i el registre de l'encant públic dels seus béns.
Bibliografia
Dalmases (1992), Orfebreria catalana medieval ..., vol. 1, pp. 60-66 (extrets de l'inventari), 213-215 (creu d'Igualada); vol. 2, pp. 76, 97-98 (biografia), pp. 221-222, doc. 90-91 i 94, pp. 227-229, doc. 109, pp. 240-243, doc. 144 (extrets de l'inventari), pp. 244-248, doc. 146 (encant)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 270-274, doc. 53 (biblioteca)
Español Bertrán (1997), "La transmisión del conocimiento ...", p. 84
Posseïdor a les obres

Anònim. Mostrari d'argenteria (referències genèriques)

Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.4, s. núm. – Inventari, Notarial – 27 desembre 1412

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).