MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom228 (22 / November / 2024)

Borg de Sant Sarnin, Jaume del (fl. Tolosa de Llenguadoc, s. XIV)

Creació de la fitxa: 2007-02-14
Darrera modificació: 2014-02-22
Categoria social i professional
alquimista
Comentaris
Jaume (o Jacme) del Borg Sant Sarnin fou un alquimista tolosà. Citat pels alquimistes del segle XIV, especialment els occitans i els catalans. Entre d'altres, és citat per Bernat Peire (Somma, 1360), a la traducció francesa de la qual se n'especifica l'origen («James du Bourc Saint Sernin, philosophe de Toulouse»), per Guillem Sedacer (vers 1378) i, en un llistat d'alquimistes cèlebres de la primera meitat del segle XIV, per Arnau de Brussel·les (fl. 1472 – 1492). Autor d'una breu pràctica alquímica en llatí (XII claves totius magisterii), que s'insereix en la tradició occitanocatalana de l'alquímia de l'elixir, i de diversos poemes alquímics en occità.
Bibliografia
Wilson (1936), "An alchemical manuscript by ...", p. 348
Barthélemy (2002), La Sedacina ou l'Œuvre au crible ..., vol. 1, pp. 43 (Guillem Sedacer en posseïa un llibre), 178-179 i 342-343 (aplec de les dades disponibles)
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", p. 473
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", pp. 142-143
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 251 i 444
Cifuentes i Comamala (2010), "Estratègies de transició ...", p. 255
Rodríguez Guerrero (2010-2013), "Un repaso a la alquimia del Midi ...", pp. 123-141
Variants del nom
Sancto Saturnino, Jacobus de
Burch, Jacme del
Bourg Saint-Sernin, Jacques du

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).