MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2273 (28 / abril / 2024)

Riba, Francesc (fl. Barcelona, 1400)

Creació de la fitxa: 2014-06-09
Darrera modificació: 2022-09-16
Categoria social i professional
barber
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Barber. Ciutadà de Barcelona. El 1400 havia aconseguit que l'escrivà Bernat Soler (fl. 1400 – 1421) li efectués una còpia de l'exemplar del barber de la ciutat Pere Sant (fl. 1400) del tractat de cirurgia de Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368) (probablement de la traducció catalana), a més de la que s'havia compromès a fer per al també barber barceloní Bernat Monells (fl. 1400) (Hernando 1994 i 1995). — Formes antigues del nom: «Franciscus Riba» (llatí).
Bibliografia
Hernando i Delgado (1994), "Escrivans, il·luminadors ...", pp. 257-258, doc. 72
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 2, pp. 651-652, doc. 449
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 259
Esmentat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 58/23, f. 80r – Convinença, Notarial – 29 gener 1400

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).