MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2248 (23 / November / 2024)

López de Mendoza, Íñigo (Carrión de los Condes, Palencia, 1398 – Guadalajara, 1458)

Creació de la fitxa: 2014-04-12
Darrera modificació: 2014-06-23
Categoria social i professional
bibliòfil - escriptor - noble - poeta
Comentaris
Noble, escriptor i bibliòfil castellà. Primer marquès de Santillana (1445), primer comte del Real de Manzanares (1445) i senyor d'Hita i de Buitrago. Fill de Diego Hurtado de Mendoza, almirall de Castella. El seu fill Diego Hurtado de Mendoza y Suárez de Figueroa seria distingit amb el ducat de l'Infantado. A la Corona d'Aragó, fou cortesà de Ferran d'Antequera i d'Alfons el Magnànim (1412-1419). Reuní una important biblioteca al seu palau de Guadalajara, que més tard posseirien els ducs d'Osuna. Aquesta darrera, engruixida amb el temps amb altres materials, fou adquirida per l'Estat espanyol el 1884, a la mort de Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1814 – 1882), i ingressà a la BNE i a altres biblioteques. No es conserva cap inventari antic de la biblioteca del marquès, que fou objecte d'un assaig de reconstrucció per part d'Schiff 1905.
Bibliografia
Schiff (1905), La bibliothèque du Marquis de ...
AA.DD. (1955), Catálogo de la Exposición de ...
AA.DD. (1958), Exposición de la Biblioteca de ...
Gómez Moreno (2001), "Don Íñigo López de Mendoza ..."
Enllaços
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Wikipedia ES

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).