MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2247 (23 / November / 2024)

Téllez-Girón y Beaufort Spontin, Mariano (Madrid, 1814 – Beauraing, Bèlgica, 1882)

Creació de la fitxa: 2014-04-12
Darrera modificació: 2014-06-23
Categoria social i professional
bibliòfil - diplomàtic - noble
Comentaris
Aristòcrata i diplomàtic espanyol, conegut com el Gran Osuna. Senador vitalici i ambaixador d'Espanya a París, Londres, Berlín i Sant Petersburg. A la mort del seu germà (1844), heretà les immenses possessions familiars, coronades pels títols de duc d'Osuna i duc de l'Infantado, que en reunien una gran quantitat de subsidiaris i fins a 20 vegades el de Gran d'Espanya. Entre els molts títols nobiliaris reunits per les cases castellanes d'Osuna i de l'Infantado hi havia el de marquès de Santillana i els de la casa ducal de Gandia. Cèlebre per la vida de luxe i dispendi que va dur, i per les seves extravagàncies, que el van conduir a morir sense líquid i l'Estat ho va aprofitar per imposar la divisió del patrimoni, que en part els hereus van haver de vendre. La gran biblioteca familiar (60.000 volums), molt valuosa, fou adquirida per l'Estat espanyol el 1884, i ingressà a la BNE i a altres biblioteques.
Bibliografia
Schiff (1905), La bibliothèque du Marquis de ..., p. xi
Valera (2005), Cartas desde Rusia
Marichalar (1959), Riesgo y ventura del duque de ...
Enllaços
Carlo Emanuele Ruspoli
MCN Biografías
Wikipedia ES
El Correo, 1-IV-2013

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).