MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2246 (22 / November / 2024)

Dasí i Puigmoltó, Pasqual (Picassent, Horta, 1851 – València, 1886)

Creació de la fitxa: 2014-04-12
Darrera modificació: 2014-06-24
Categoria social i professional
bibliòfil
Comentaris
Advocat, polític i aristòcrata valencià, fill primogènit de Vicent Dasí i Lluesma, 6è marquès de Dosaigües/Dos Aguas (Bétera, 1825 - València, 1893), un dels principals propietaris rurals valencians, al qual no va sobreviure. El seu pare, fill natural de Gener (X) Rabassa de Perellós i de Palafox, 5è marquès de Dosaigües (m. Roma, 1843), i de l'esposa de l'administrador d'aquest, heretà tots els béns i títols d'aquesta antiga nissaga nobiliària a la mort sense descendència del 5è marquès (1853). Regidor de l'Ajuntament de València, fou alcalde interí el 1877. Diputat (conservador) a les corts espanyoles. Vescomte de Bétera des de 1878. Bibliòfil, amic i col·laborador de Josep Enric Serrano Morales (1851 – 1908), al qual transmeté la passió pels llibres antics. La seva vídua, Concepció Moreno i Campo, regalà 298 volums de la biblioteca que havia reunit a aquest darrer (Giner 1989).
Bibliografia
Giner Sánchez (1989), "Notes sobre la traducció ...", p. 213
Pons Campos (2008), Bétera (1880-1899): evolució ..., pp. 188-190
Enllaços
Viquipèdia CAT
Viquipèdia CAT: Rabassa de Perellós
Genealogia dels marquesos de Dosaigües
A. Doménech Palau, Bétera, un poble per a tots, cap. II.17

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).