MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2219 (22 / November / 2024)

Abraham de Tortosa (fl. s. XIII-2)

Creació de la fitxa: 2014-02-09
Darrera modificació: 2023-08-03
Categoria social i professional
jueu - traductor
Comentaris
Abraham Judeus Tortuosensis. Traductor jueu no identificat. Col·laborà amb Simó de Gènova (m. post 1304) en les traduccions de l'àrab al llatí del Liber servitoris de preparatione medicinarum simplicium d'Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040) (part 28a del Taṣrīf), el 1280, i del Liber aggregatus in medicinis simplicium atribuït per ells a Serapió, però en realitat l'obra farmacològica d'Ibn Wāfid (999 – 1075) —vegeu Serapió (pseudo). Sarton proposà identificar-lo amb el metge i traductor Abraham ben Shem Tov (fl. s. XIII-2), probablement fill de Shem Tov ben Isaac de Tortosa (1196 – post 1264), aquest darrer traductor hebreu d'Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī, Kitāb al-taṣrīf, però Muntner 1957 ho desmentí.
Bibliografia
Steinschneider (1904-1905), "Die europäischen Übersetzungen ...", pp. 76-77
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Abraham ben Schem Tob, dictus Tortuensis'
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2.2, p. 1096
Muntner (1957), "R. Shem Tob ben Isaac of Tortosa ..."
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Abraham ben Schem Tob, dictus Tortuensis'
Jacquart - Micheau (1990), La médecine arabe et l'Occident ..., pp. 210 i 217-218
Shatzmiller (1994), Jews, Medicine, and Medieval ..., p. 45
Feliu - Arrizabalaga (2001), "El pròleg de Semtov ben Issac ...", p. 69
Variants del nom
Abraham ben Shem Tov de Tortosa
Abraham Judeus Tortuosensis

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).