MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2215 (23 / November / 2024)

Serapió (pseudo)

Creació de la fitxa: 2014-02-04
Darrera modificació: 2014-02-16
Categoria social i professional
metge - musulmà
Comentaris
Nom amb el qual és designat sovint pels investigadors l'autor del tractat sobre els medicaments simples conegut com Liber aggregatus in medicinis simplicibus, traduït al llatí a finals del s. XIII per Simó de Gènova (m. post 1304) i Abraham de Tortosa (fl. s. XIII-2). Aquesta traducció llatina posà l'obra sota l'autoria de Serapion (o Johannes Serapion), el nom amb el qual els llatins al·ludien a Ibn Sarābiyūn (fl. s. IX). Aviat, però, els autors mèdics van adonar-se que no podia ser el mateix autor, perquè a l'obra se'n citen d'altres de posteriors a aquest, i en conseqüència l'anomenaren Serapion (o Johannes Serapion) Junior, Serapió el Jove. Modernament, s'ha suposat que l'obra podia haver estat escrita per un metge no identificat, i cristià, anomenat també Sarābiyūn, que l'anàlisi de les fonts que se citen a l'obra semblava situar no gaire abans de mitjan s. XIII (Ullmann 1970; Jacquart - Micheau 1990; Dilg 1999). No obstant això, recentment, noves anàlisis i un més gran creuament de la informació, han conduït a la conclusió que l'autor de l'obra en qüestió és Ibn Wāfid (999 – 1075) i que el Liber aggregatus... és una traducció del seu Kitāb al-adwiya al-mufrada (Villaverde 1997, 2002, 2009; Pormann 2004). És possible que l'obra fos atribuïda a Yūḥannā ibn Sarābiyūn a causa de la similitud de mètode amb el compendi medicopràctic d'aquest últim (compilació d'opinions dels autors grecs i àrabs), i que això s'esdevingués ja en alguns manuscrits àrabs o que fos obra dels traductors llatins al trobar-la anònima.
Bibliografia
Vegeu Ibn Wāfid, Liber aggregatus in medicinis simplicibus, Traductors: Simó de Gènova, Abraham de Tortosa.
Enllaços
Wikipedia ENG
Variants del nom
Serapió el Jove
Serampió

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).