MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2209 (22 / November / 2024)

Aḥmad ibn Isḥāq (fl. ? – ?)

Creació de la fitxa: 2014-02-02
Darrera modificació: 2016-07-26
Categoria social i professional
metge - musulmà
Comentaris
Metge àrab no identificat. Lat.: Ahmet filius Isaac. El ms. Nuremberg, Stadtsbibliothek, III.18, vol. 2, f. 247rb, conté, tot seguit del Canon d'Avicennam una Confectio trociscorum de karabe de libro Ameti filii Ysahac qui abscindunt sanguinem menstruorum et emorroydarum («Spice inde masticis xilobalmi ... -- ... Confert enim ad dolorem et oculorum et ad tremitum [i. e. tinnitum] aurium»), que també es conserva en altres mss., generalment després del Canon. El recull de Vicenç de Colunya, Antidotari inclou una traducció catalana d'aquesta recepta de trociscs de carabé «que posa lo libra de Asmet, fill d'Isach», per aturar les hemorràgies (núm. 3).
Bibliografia
Steinschneider (1904-1905), "Die europäischen Übersetzungen ...", vol. 151/1 (1905), p. 2, núm. 128
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 174
Schneider - Neske - Schnabel (1965-1997), Die Handschriften der ..., vol. 4, pp. 17-18
Chandelier - Moulinier-Brogi - Nicoud (2006), "Manuscrits médicaux latins de la ...", p. ***
Variants del nom
Hamet

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).