MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2202 (17 / April / 2025)

Malvezzi de' Medici, Giuseppe Maria (Bolonya, 1741 – 1832)

Creació de la fitxa: 2014-01-19
Darrera modificació: 2015-08-11
Categoria social i professional
bibliòfil - noble
Comentaris
Noble bolonyès, marquès de Castel Guelfo. Membre de la família bolonyesa dels Malvezzi de' Medici, branca de la influent nissaga dels Malvezzi iniciada el 1698. Exercí diversos càrrecs a l'administració local de Bolonya. Participà en la resistència als francesos durant les guerres napoleòniques, després de les quals fou molt pròxim a la cort de la Toscana. Apassionat per les antiguitats, va sumar a la col·lecció familiar una gran quantitat de llibres antics i documents. Aquesta col·lecció es mantindria en mans de la família fins a Aldobrandino Malvezzi de' Medici (1881 – 1961). El 1825 intervingué en el salvament dels arxius de la Universitat de Bolonya (fons que el 1957 seria donat per Aldobrandino a la Universitat).
Bibliografia
Malvezzi Campeggi (1996), Malvezzi: storia, genealogia e ..., p. 199
Enllaços
Storia e Memoria di Bologna
UNIBO: Archivio storico
CISUI

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).