MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom22 (22 / November / 2024)

Al-Rāzī (Rayy, Iran, c. 864 – c. 925)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2019-07-24
Categoria social i professional
alquimista - filòsof - metge - musulmà
Comentaris
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakarīyā al-Rāzī fou un metge i filòsof persa. Conegut a l'Occident llatí com Rhazes i Rasis. La forma Razès que apareix a la GEC és una adaptació gràfica de la primera d'aquestes formes, a partir del francès, que en català no té base històrica. En català antic l'única forma documentada és Rasis.
Bibliografia
Gillispie (1970-1990), Dictionary of Scientific ...
Ullmann (1970), Die Medizin im Islam
Jacquart - Micheau (1990), La médecine arabe et l'Occident ...
Sezgin (1996), Muḥammad Ibn Zakarīyāʾ ...
Sezgin (1999), Muḥammad Ibn Zakarīyāʾ ...
Glick - Livesey - Wallis (2005), Medieval Science, Technology, and ...
Richter-Bernburg (2006), "Razi, Al-, or Rhazes"
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Rhazes
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakarīyā al-Rāzī
Rasis

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).