MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2198 (06 / October / 2024)

Lebrun, Pierre (Brinhòla, Provença, 1661 – París, 1729)

Creació de la fitxa: 2014-01-17
Darrera modificació: 2014-01-18
Categoria social i professional
professor - religiós CO - sacerdot - teòleg
Comentaris
Sacerdot de la Congregació francesa de l'Oratori (Oratori de Jesús i Maria). Historiador de la litúrgia i professor de filosofia a Toló i de teologia a l'Oratoire de Saint-Magloire de París. Autor, entre d'altres obres, d'una història crítica de les pràctiques supersticioses (1702) i d'un tractat sobre les cerimònies de la missa (1716). Grafia alternativa del cognom: Le Brun.
Bibliografia
Calabrese (1988), La teologia della celebrazione ...
Calabrese (1991), "La bibliothèque liturgique de ..."
Calabrese (1992), "Pierre Le Brun de l'Oratoire ..."
Calabrese (1993), "Un interprete dell'École ..."
Bisaro (2012), Le passé présent: une enquête ...
Balteau - Prévost - Roman d'Aman (1932-<2013>), Dictionnaire de biographie ..., s. v. 17e s., 18e s. (A. Cioranescu)
Baudrillart (1912-<2013>), Dictionnaire d'histoire et de ..., s. v. 17e s., 18e s. (A. Cioranescu)
Enllaços
data.bnf.fr
Wikipédia FR
The Online Books Page

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).