MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2186 (27 / abril / 2024)

Lloria, Beatriu de (Itàlia, c. 1275 – València?, 1334)

Creació de la fitxa: 2014-01-12
Darrera modificació: 2024-04-09
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Filla de Roger de Lloria, almirall de Pere el Gran, i de Margarida Lancia. Eduacada a València, on s'havia traslladat vers 1291. El 1298 es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de Xèrica. Després de mort el seu marit (1321), fou senyora usufructuària dels seus dominis, però tingué conflictes amb l'hereu, Jaume, fins que el rei Antoni Palau i Dulcet (1867 – 1954) intervingué. En l'any 1323 patí una malaltia i el rei li trameté Joan Amell (fl. 1306 – 1330) perquè la tractés. Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons de Lloria. Feu testament a València el 1334.
Enllaços
GEC
Wikipedia CAT
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 536, f. 6r – Notificació, Reial – 23 maig 1334
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 247, f. 271r – Manament, Reial – 1 juny 1323

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).