MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom218 (23 / November / 2024)

Valero, Joanot (fl. Sarrión, València i Xèrica, 1497 – 1515)

Creació de la fitxa: 2007-02-09
Darrera modificació: 2018-04-17
Categoria social i professional
tintorer
Comentaris
Tintorer oriünd del sud d'Aragó (Sarrión) i actiu a València i a Xèrica a finals del s. XV i primers del XVI. Al gener de 1497 acabà, segurament a València i sent oficial d'un mestre tintorer, un manual per al tint de draps de llana («Aquest libre fon aquabat en lo tint de Sent Mori a ·XXIII· dies del mes de gener, any ·M·CCCC·LXXXXVII·. Escrigué'l Juanot Vallero, de Sarión de Aragón», f. 54r del ms.) (ed. Cifuentes - Córdoba 2011). En els anys 1510-1515 és documentat a Xèrica (Alt Palància), casat amb una certa Inés; hi posseïa terres i hi comerciava amb blat, vi i potser amb draps o colorants, amb individus de la zona i també de la comarca de Sarrión. Era convocat al consell general de la localitat i era majoral i prebost de la confraria de Sant Sebastià. Potser també hi tenia arrendat el tint municipal («Joan Valero, tintorer, natural de Sarrión, habitant en Xèrica», docs. notarials de Sogorb, 1510-1515, citats per Aparici 1997).
Bibliografia
Pruneda (1866), Crónica de la provincia de ..., p. 41, "Juanot Valero" (a partir de Latassa)
Herrero Mediavilla (2000), Índice biográfico de España ..., s. v. "Juanot Valero" (a partir de Latassa)
Aparici Martí (1997), Manufacturas rurales y comercio ..., p. 451
Cifuentes i Comamala - Córdoba de la Llave (2011), Tintorería y medicina en la ...

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).