MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2165 (23 / November / 2024)

Manresa, Francesc (Morella, s. XIV últim quart – Tortosa, 1447/1452)

Creació de la fitxa: 2013-12-16
Darrera modificació: 2014-11-12
Categoria social i professional
notari
Comentaris
Fill de Pere Manresa, apotecari de Morella, i de la seva muller Celestina, i probablement nebot de Jaume Manresa (fl. s. XIV – s. XV) i de Guillem Manresa (fl. s. XIV – s. XV). Esmentat al testament de la seva mare, el 1410. En un nomenament d'àrbitres, fet conjuntament amb ella el 1417, s'anomena notari. Actuà com a tal a Tortosa almenys des de 1421. El 1422 fou síndic de Tortosa, els interessos de la qual defensà a Tarragona. Procurador de Ramon Llong, frare dominicà de Sant Mateu, el 1430. Nomenà procurador, amb la seva muller Isabel, el 1440. Testament el 18-V-1447, en el qual llegà un lot de llibres a l'església arxiprestal de Morella, voluntat que executaren els seus marmessors el 1452. Dotze d'aquests llibres —potser tots els del llegat— foren prestats després a Joan Allepús (fl. s. XV), que els retornà el 1470 (APABSM, Protocols notarials, Gabriel Gassull, manual dels anys 1470-1472, 10-VII-1470, publicat per Betí 1917: 49-50, que identifica amb alguns dels llibres descrits en aquest document uns mss. conservats a Morella fins a la guerra de 1936-1939, autògrafs de Francesc Manresa, dels quals només hi roman el núm II de Betí, l'actual ms. 14).
Bibliografia
Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", pp. 47-50

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).