MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2164 (23 / November / 2024)

Manresa, Guillem (fl. Morella, s. XIV – s. XV)

Creació de la fitxa: 2013-12-16
Darrera modificació: 2014-11-12
Categoria social i professional
mestre - religiós OFM - teòleg
Comentaris
Franciscà. Mestre en teologia. Potser havia iniciat la carrera a Tortosa. Des d'almenys 1414 era guardià del convent de Sant Francesc de Morella. Com a tal, rebé, el 1421, de Celestina, vídua de l'apotecari de Morella Pere Manresa, i del seu fill, el notari Francesc Manresa (s. XIV últim quart – 1447/1452), un censal per a finançar l'obra del convent, amb pacte de celebrar anualment un aniversari en memòria de l'apotecari. Molt probablement, era germà de Pere Manresa i de Jaume Manresa (fl. s. XIV – s. XV) i, per tant, oncle de l'esmentat Francesc, en la formació del qual hauria influït. Betí 1917 proposà atribuir-li, sense proves, la còpia autògrafa d'algunes obres de marcat caràcter franciscà presents als mss. que ell numerà I i II (aquest l'actual ms. 14) de l'Arxiu de l'Arxiprestal de Morella, copiats majoritàriament per Francesc. Segons Alanyà 2005-2006, seria l'autor del Tractat de la sagrada concepció de la Verge Maria present al ms. II (ms. 14) de Morella, escrit vers 1405-1409, que hauria dedicat a Francesc.
Bibliografia
Betí (1917), "Notícies de dos manuscrits de ...", pp. 48-49
Alanyà i Roig (2005-2006), "Culte i devoció a la Puríssima ...", pp. 179-202 (esp. pp. 179-180)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).