MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom216 (23 / November / 2024)

Copons, Guillem de (fl. 1381 – 1418)

Creació de la fitxa: 2007-02-09
Darrera modificació: 2015-06-14
Categoria social i professional
alcaid - cambrer reial - cavallerís - escuder reial - funcionari reial - traductor
Comentaris
Cortesà reial. Va exercir els oficis de cambrer de la infanta Violant de Bar i d'escuder i cavallerís de l'infant Joan, al servei del qual, ja com a rei Joan I, va continuar fins a 1396 amb aquest mateix càrrec. Posteriorment, va estar al servei de Martí I almenys fins a 1404 i va ocupar l'alcaidia de Daroca (1387-1402). El servei als monarques el va dur sovint a encapçalar missions i ambaixades a França (sobretot a la cort dels ducs de Berry), algunes de les quals relacionades amb l'adquisició de llibres. [Hi ha un buit documental entre 1404 i 1418.] Abans de 1418 va traslladar al català el Livres dou tresor de Brunetto Latini (Llibre del tresor) (va dedicar la traducció a Pere d'Artés, canonge de la seu de València). La traducció, tal com és habitual entre llengües romàniques, és absolutament literal; l'únic que hi destaca és, d'una banda, la tendència a abreujar l'original i, de l'altra, el recurs a les parelles de sinònims que substitueixen un mot de l'original (tot i que, paradoxalment, es detecta també la pràctica contrària: la reducció a un sol mot dels doblets del text original) (Bacardí - Godayol 2011).
Bibliografia
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).