MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2134 (23 / November / 2024)

Elionor de Prades (Falset?, c. 1333 – Barcelona, 1416)

Creació de la fitxa: 2013-11-25
Darrera modificació: 2021-01-15
Categoria social i professional
reina - religiosa OFM
Comentaris
Reina de Xipre, com a consort (1353) de Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després (1360) rei de Xipre (Pere I). Era filla de l'infant Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381), comte de les Muntanyes de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix. Després de protagonitzar tot de discòrdies, intrigues i traïcions a Xipre, el seu cosí Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) la cridà a Barcelona, on arribà el 1381. A partir de llavors, dugué una vida retirada i més tard es féu terciària franciscana.
Bibliografia
Ayensa (2003-2004), "Entre cel i infern: la ..."
Ferrer i Mallol (2003-2004), "La cort de la reina Elionor de ..."
Ferrer i Mallol (2004), "La reina Leonor de Chipre y los ..."
Ayensa (2004), "Eleonor de Aragón, reina de ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Elionor de Xipre
Elionor d'Aragó (reina de Xipre)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).