MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom213 (28 / abril / 2024)

Elionor d'Aragó (Santa Maria del Puig, Horta, 1358 – Cuéllar, Castella, 1382)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2016-03-15
Categoria social i professional
infanta - reina
Comentaris
Infanta d'Aragó i reina de Castella-Lleó (1375-1382), com a consort de Joan I de Castella (1358 – 1390). Filla de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i d'Elionor de Sicília (1325 – 1375). Promesa des de molt jove a diferents personatges, seguint la política del seu pare, el matrimoni amb l'aleshores infant Joan de Castella, hereu d'Enric II de Trastàmara, fou concertat el 1366, però a causa de l'hostilitat que hi tingué la seva mare no fou celebrat (Sòria, 1375) fins després de la mort d'aquesta. Mare d'Enric III de Castella, de Ferran I d'Aragó i de la infanta Elionor, durant el part de la qual morí. Sepulcre amb efígie orant a la catedral de Toledo.
Bibliografia
Arco y Garay (1954), Sepulcros de la Casa Real de ...
Suárez Fernández (1977-1982), Historia del reinado de Juan I de ...
Suárez Fernández (1994), Juan I de Trastámara (1379-1390)
Ruiz-Doménec (1997-1998), "Leonor de Aragón, una catalana ..."
Enllaços
Enciclopèdia.cat
Viquipèdia CAT
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1093, f. 74r – Manament, Reial – 6 febrer 1376
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f. 85r – Lletra, Reial – 2 gener 1381

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).