MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom2124 (22 / November / 2024)

Jornet, Pere (fl. s. XVII / XVIII)

Creació de la fitxa: 2013-11-18
Darrera modificació: 2013-12-01
Categoria social i professional
bibliòfil - desconeguda
Comentaris
Hi ha un ex-libris amb aquest nom, en llatí però en caràcters hebreus («PETRI JORNET»), en un dels exemplars de l'edició Lió [Lyon], Jean de La Place, 1521 – Joan Ventallol, Pràtica mercantívol (BC 10-V-24). Les lletres són d'escriptura acurada, de qui no escriu sovint en hebreu. Això i la vocalització que tenen assenyala que es tractava d'un hebraista, i no pas d'un jueu acostumat a escriure amb lletres cursives. La datació no es pot determinar amb seguretat, però possiblement caldria pensar en el segle XVIII, quan l'hebraisme, a Catalunya, fou moda (Jaume Riera i Sans, 18-XI-2013). Lletres hebraiques quadrades, parcialment vocalitzat i amb mínima i deficient ortografia i cal·ligrafia: sens dubte escrit per un cristià o convers, potser eclesiàstic (Meritxell Blasco Orellana, 21-XI-2013).
Un "doctor Pedro Jornet" (teòleg? metge?) fou poeta en castellà en el context de les acadèmies valencianes del segle XVII, autor del poema Un taur desbaratado publicat en honor de Francesc Xavier (València, 1687).
Bibliografia
Simón Díaz (1950-1994), Bibliografía de la literatura ..., vol. 12 (1982), núm. 2318 ("Pedro Jornet")
Martí Grajales (1927), Ensayo de un diccionario ..., p. 274 ("doctor Pedro Jornet", a Francisco Ramón González, Sacro monte Parnaso... elegantes poemas... en elogio... de S. Francisco Xavier, València, Fco. Mestre, 1687, pp. 49-50)
Mas i Usó (1993), Justas, academias y convocatorias ..., pp. 1241 i 1246 ("Pedro Jornet")
Mas i Usó (1999), Academias valencianas del Barroco ..., p. 458 ("Pedro Jornet")

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).