MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom210 (19 / April / 2025)

Dinis, Afonso (m. Évora, 1352)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2017-12-29
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - bisbe - canonge - físic - traductor
Comentaris
Eclesiàstic portuguès, filòsof, metge, teòleg i traductor. Potser fill il·legítim del rei Dionís (Dom Dinis) de Portugal (m. 1325), fou metge i astròleg d'Alfons IV de Portugal (1291 – 1357) i de la seva filla Maria de Portugal (1313 – 1357), muller d'Alfons XI de Castella-Lleó (1311 – 1350), a la qual possiblement va servir a Sevilla, llavors el gran centre polític i cultural del regne castellà. Format a París, en medicina (llicenciat el 1332) i en teologia (ja n'era mestre el 1346). Va ser canonge a Sevilla i a Lisboa (1342) i bisbe d'Idanha (1346-1347) i d'Évora (1347-1352).
Bibliografia
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 20
Carreras i Artau - Carreras i Artau (1939-1943), Historia de la filosofía ..., vol. 2, pp. 492-493
Vernet (1949), "Un tractat d'obstetrícia ..."
Costa (1957), "Mestre Afonso Dinis, medico e ..."
Beaujouan (1971), "L'astronomie dans la Péninsule ...", pp. 7-8
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 16-17
Lapidge - Garfagnini - Leonardi - Santi (2000-), CALMA: Compendium Auctorum ..., vol. 1.2 (2000), p. 187 (Alphonsus Dionisii de Ulixbona)
García Ballester (2001), La búsqueda de la salud ..., p. 120
Sidarus (2005), "Arabismo e traduções árabes em ...", pp. 12-13 [de la reimpr.]
Meirinhos (2007), "Afonso de Dinis de Lisboa ..."
Oliveira da Silva (2016), Físicos e cirurgiões medievais ..., p. 142 [del TFM]
Variants del nom
Dyonisii, Alfonsus
Alfonsus de Hispania

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).