MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom207 (28 / abril / 2024)

Agramont, Jaume d' (m. Lleida, 1348)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-01-14
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Autor - Ensenyament
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Metge (físic) i professor, nascut i actiu a la ciutat de Lleida, de probables orígens familiars occitans. Mestre en arts i en medicina, graus que potser aconseguí a la Universitat de Montpeller. Almenys des del curs 1343-1344 ocupà una de les dues càtedres de medicina de la Universitat de Lleida i ho féu fins al curs 1347-1348. Amb l'arribada de la Pesta Negra, escriví un tractat de pesta en català per a la comunitat urbana de Lleida, que es coneix amb el títol convencional (al ms. no en té cap) de Regiment de preservació de pestilència. Datat el 24/04/1348, fou el primer dels tractats que intentaven explicar i fer front a la pandèmia des del galenisme universitari. L'anàlisi de les causes morals de la pesta que hi ha al tractat ha fet conjecturar que tenia ordes menors. Des de juliol de 1349, la seva esposa Isabel, aparentment ja vídua, reclamà a les autoritats municipals una compensació econòmica per l'obra, que finalment obtingué. S'ha suposat que morí de la pesta. Tingué almenys un fill. — Formes antigues del nom: «Jacme d'Agramont» és la forma que apareix al ms. de l'obra i als documents arxivístics. Aquesta forma del cognom sovint s'ha actualitzat a Agramunt, al relacionar-la amb la vila homònima de l'Urgell, però sense tenir en compte que a la baixa Edat Mitjana, en català, era anomenada Agramunt i no Agramont. La forma Agramont s'explicaria per un origen occità (J. Veny a Agramont 1971: 24-25) i, per tant, s'ha de mantenir (davant de possibilitats com aquesta, la norma és regularitzar la grafia dels cognoms, no pas actualitzar-los). En altres casos, s'ha volgut conservar la forma medieval Jacme del nom de fonts, contravenint així arbitràriament la norma, vigent als estudis històrics, d'actualitzar els noms (en aquest cas, Jaume), tal com es fa amb el del metge i escriptor Jacme Roig o el dels monarques anomenats Jacme a les fonts originals. D'altra banda, a partir de la coincidència del nom Jacme, Klebs 1935 suggerí, inacceptablement, que fos pare de Joan Jacme (m. 1384).
Bibliografia
Agramont (1910), Regiment de preservació á ..., pp. vii-xii ('Jacme d'Agramont')
Klebs (1935), "Jacme d'Agramont, Johan Jacme ..."
Duran i Reynals - Winslow (1949), "Regiment de preservació a ..."
Agramont (1971), Regiment de preservació de ..., pp. 21-25 ('Jacme d'Agramont')
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Jaume d'Agramunt'
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges .... s. v. 'Jaume d'Agramunt'
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ..."
Agramont (1998), Regiment de preservació de ..., p. 23 ('Jacme d'Agramont')
Broch (2008), Diccionari de Literatura Catalana, s. v. 'Jaume d'Agramunt'
Agramont (2015), Regiment de preservació de ..., pp. 15-23 ('Jacme d'Agramont')
Enllaços
Galeria de Metges Catalans (COMB) ('Jacme d'Agramont o Jaume d'Agramunt')
GEC ('Jaume d'Agramunt')
Wikipedia CAT ('Jaume d'Agramunt')
Variants del nom
Agramunt, Jaume d'
Agramont, Jacme d'
Esmentat als documents
Lleida - AML – Consell General, reg. 398, f. 34v – Suplicació, Municipal – 1349

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).