MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom205 (23 / November / 2024)

Vilaragut, Antoni de (Sicília, 1336 – València, 1400)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-06-14
Categoria social i professional
conseller reial - majordom reial - noble
Comentaris
Noble valencià, comte d'Olocau i conseller de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i de Joan I el Caçador (1350 – 1396), monarques als quals fou molt pròxim. Fou fill de Ramon de Vilaragut, iniciador de la línia secundària dita d'Olocau dels Vilaragut, i de Grandiana Visconti. Nascut a Sicília, on el seu pare tenia interessos, i on fou patge de la reina. Participà en l'expedició a Sardenya de 1354-1355 i en la guerra dels Dos Peres. Adquirí la vila d'Olocau el 1368, que el rei elevà a comtat el 1369 a favor seu. Alcaid de Xàtiva (1375-1378 i des de 1387). El 1388 Joan I el nomenà majordom reial i li vengué la baronia de Dosaigües i altres llocs. A la seva mort, posseïa un dels patrimonis més extensos del regne de València. Durant molt de temps li va ser atribuïda erròniament una traducció catalana de les Tragèdies de Sèneca. --- El seu nét homònim (m. 1446), casat amb Beatriu Pardo de la Casta, fou senyor d'Olocau i de Dosaigües, coper i conseller d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458), i participà en la guerra de Castella (1430).
Bibliografia
Martínez Romero (1985), "Sobre l'autoria de la traducció ...", pp. 139-142
Sèneca (1995), Tragèdies: traducció catalana ..., vol. 1, p. 16
Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 59-63
Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v.
Enllaços
GEC: Antoni de Vilaragut
GEC: Vilaragut

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).