MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom200 (22 / November / 2024)

Colunya, Vicenç de (fl. Barcelona, 1435 – 1481)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2020-09-13
Categoria social i professional
barber-cirurgià - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Barber-cirurgià (mestre). Ciutadà de Barcelona. Probablement, oriünd d'Alemanya (Colònia, ant. «Colunya»). Cap a 1435 es féu copiar, i en part ell mateix copià, a Barcelona, una miscel·lània medicopràctica en català (ms. Colombina 7-4-27, «Vincenci de Coloniam, barbero, me fessit in Barchinona, anno nativitatis Domini .Mº.CCCCº.XXXVº.»). El 1455 («magister Vincencius de Colunya, cirurgicus et barberius» ) va vendre una esclava russa per un període de 5 anys. El 1456 («discretus Vincencius de Colunya, cirurgicus et barberius»), prengué un aprenent anomenat Lluís Martí (fl. 1456) per 4 anys. Es conserva l'encant («discretus Vincencius de Colunya, quondam, cirurgicus»), efectuat durant els anys 1481-1484 (AHCB, Fons notarial, I-14, s. núm.), de la part dels seus béns que no interessà al seu hereu. El fogatge de 1497 esmenta un «Vicenç Colunya, barber», vivint a l'«illa hon stà En Canyet, specier, e la viuda Mercadera», prop del carrer Ample, i també un «mestre Arcís [=Narcís] Colunya, cirurgià», a l'«illa on és la casa de mestre Vicenç, barber», el segon dels quals, almenys, Narcís Colunya (m. 1518), era fill seu i segurament el seu hereu. Estava casat amb Francina, mare de Narcís, la qual el va sobreviure. --- Durant el s. XV es documenten a Barcelona altres individus amb aquest nom, indicatiu d'una procedència germànica: un Jofre de Colunya (m. 1438), corretger; una Angelina de Colunya (fl. 1445 – 1474), muller del mercader Joan de C.; un Vicenç de C., capeller, «oriundus vero ville de Ratenguem [=Ratingen], in Alemannia», que testà el 1449 a favor de «Johanni Amburch [=Hamburg], capellario, avunculo meo, dicte civitatis de Colunya» (AHPB, Antoni Vilanova, 165/98, 15-VII-1449, ff. 90v-91r); etc. (altres a l'índex de testaments de l'AHPB; vegeu també un Joan de C., mercer, i el seu fill homònim, barreter, 1494, a Stojak (2013), La sederia a Barcelona al segle ..., p. 574).
Bibliografia
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 119 (aprenent) i 276
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., vol. 1, p. 147, i vol. 3, p. 156
Iglésies (1991), El fogatge de 1497: estudi i ..., vol. 1, pp. 142 i 122
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 116 i 120
Cifuentes i Comamala (2004), "Université et vernacularisation ...", p. 280
Posseïdor a les obres

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine

—— [Traducció-Català] Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina. Traductor: Anònim

Copista als manuscrits
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - A
Relacionat amb els manuscrits
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27
Atorgant als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 125/10, ff. 92v-93r – Compravenda, Debitori, Notarial – 4 desembre 1455
Beneficiari als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 125/11, ff. 3r-4r – Afermament, Notarial – 9 febrer 1456
Esmentat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 246/23, f. 103rv – Testament, Notarial – 28 novembre 1517
Posseïdor de béns als documents
Barcelona - AHCB - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.14, s. núm. – Encant, Notarial – 1481 - 1484

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).