MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom20 (24 / abril / 2024)

Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2019-08-29
Categoria social i professional
familiar/domèstic - funcionari reial - noble
Comentaris
Noble calabrès. Era nebot de Pietro (I) Ruffo di Calàbria, comte de Catanzaro i conseller de l'emperador Frederic II Stupor Mundi (1194 – 1250), rei de Sicília. Frederic nomenà Pietro justicier i gran mariscal del regne meridional, i tutor del seu fill Conrad (IV), i és Pietro qui assistí a la mort de l'emperador i no pas Giordano, com s'ha suposat. L'emperador acollí Giordano a la cort com a 'familiar' i el 1239 el nomenà castellà de Montecassino i més tard cavaller de la mariscalia imperial («marescallus»; segons el seu testimoni, «miles in marestalla», que era un càrrec de segon ordre respecte del de mariscal). Com el seu oncle, a la mort de l'emperador (1250) es negà a reconèixer Manfred i s'aproximà al papa, i Manfred respongué confiscant tots els béns dels Ruffo. Pietro es va exiliar a Terracina, a l'estat papal, on el 1257 uns enviats de Manfred el mataren. Giordano havia caigut presoner de les tropes de Manfred el 1256; aquest manà que l'enceguessin i Giordano morí al cap de poc a causa de les ferides als ulls. Autor del primer tractat d'hipiatria escrit a l'Occident llatí medieval (Liber de medicina equorum, c. 1250-1254), que va tenir una gran difusió tant en llatí com en traduccions posteriors a moltes llengües vernacles.
Bibliografia
Russo (1962), Medici e veterinari calabresi ...
Trolli (1990), Studi su antichi trattati di ..., esp. pp. 17-21
Keil (1992), "Ruffus, Jordanus"
Gaulin (1994), "Giordano Ruffo et l'art ..."
Gualdo (2005), "Ippiatria"
Montinaro (2013), "La tradizione romanza del De ...", esp. p. 324
Montinaro (2015), La tradizione del De medicina ..., pp. 9-14
Enllaços
Wikipedia IT
Treccani.it (Gualdo 2005)
Variants del nom
Ros de Calàbria, Jordan

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).