MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1987 (22 / November / 2024)

Astruc Bonsenyor (fl. Barcelona, 1258 – 1278)

Creació de la fitxa: 2013-09-02
Darrera modificació: 2024-11-08
Categoria social i professional
alfaquí - familiar/domèstic - físic - intèrpret - jueu franc - metge - notari
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Elx
Comentaris
Alfaquí (metge), escrivà reial d'àrab i torsimany (intèrpret), membre d'una destacada família jueva de Barcelona. Era gendre del batlle reial Jafudà de la Cavalleria, d'una notable família jueva originària de Saragossa. Tant els Cavalleria com els Bonsenyor progressaren en els càrrecs de l'administració reial com a financers, gestors, metges, ambaixadors i torsimanys. Astruc entrà al servei de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), com a alfaquí, escrivà i intèrpret d'àrab, i el 1258 li atorgà que, a la seva casa del call de Barcelona, pogués obrir finestres i fer obres sobre la muralla. El 1265-1266, durant la campanya de Múrcia, participà, en exercici de les seves funcions i com a home de confiança del rei, en la rendició d'Elx i en la de Múrcia, segons es recull al Llibre dels fets. El 1266 ell i la seva esposa, i el seu sogre Jafudà i la seva esposa, foren acusats falsament de fer befa d'un crucifix i obtingueren la protecció reial. Pare de Bondavid Bonsenyor (fl. 1284 – 1293), segurament el fill gran, i de Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Al seu darrer codicil testamentari (1276), Jaume I mana que es respecti l'enfranquiment que li havia concedit. Encara era viu en l'any 1278, però ja havia mort quan Jafudà escrigué les Paraules i dits de savis i filòsofs, que s'ha datat entre 1291 i 1295. La concessió del monopoli de les escriptures notarials en àrab al seu fill Jafudà l'any 1294 probablement informa de la data de la seva mort i, per tant, permetria acotar més les de la redacció d'aquella obra. — Formes antigues del nom: «Astruch», «Astrug», «Astrug d'En Bonsenyor», «Astruch Bonsenyor».
Bibliografia
Soldevila (2007), Les quatre grans cròniques, I ..., cap. 422 («lleixam en Elx N'Astruc Bonsenyor, que ens aduixés les cartes feites entre nós e els sarraïns d'Elx»), 436 («N'Astruc, jueu, qui era escrivà nostre d'algaravia»), 437 («N'Astruc, jueu damunt dit, qui era trujaman») i 439 («N'Astruc»)
Tourtoulon (1863-1867), Études sur la Maison de ..., vol. 2, doc. 22 (codicil de Jaume I)
Bofarull i Sans (1909 - 1913), "Jaime I y los judíos", pp. 841 i 861, doc. 14
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., pp. 338, 393-394 i 404
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Bonsenyor, Astruc'
Huici Miranda - Cabanes Pecourt (1976-2017), Documentos de Jaime I de Aragón, vol. 5 , p. 206, doc. 1514
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., doc. 91, 704
Romano (1978 [=1980]), "Judíos escribanos y trujamanes ...". pp. 81-82, 86 i 102, doc. 3 [alfaquí = metge, 73-76]
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Astruc Bonsenyor'
Romano (1983), Judíos al servicio de Pedro el ..., p. 208
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 49n
Hernández (2007), "El testamento de Benvenist de ...", p. 123
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Enllaços
Arxiu virtual Jaume I (codicil)
Al·ludit a les obres

Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331). Paraules de savis i de filòsofs

Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 10, f. 15v – Concessió, Reial – 15 gener 1258
Beneficiari precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 486, f. 64v – Concessió, Reial – 29 març 1334
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 75, f. 56r – Concessió, Reial – 24 febrer 1288
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 194, f. 108v – Concessió, Reial – 13 desembre 1294
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 203, f. 44v – Salconduit, Reial – 20 juliol 1305
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 203, f. 85rv – Salconduit, Reial – 21 novembre 1305
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 207, f. 166v – Salconduit, Reial – 2 novembre 1310
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 297, ff. 84v-85r – Tresoreria, Reial – 12 març 1309
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, f. 52v – Manament, Reial – 18 novembre 1313
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 483, ff. 229v-230r – Salconduit, Reial – 27 juny 1331

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).