MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1969 (23 / November / 2024)

Bartomeu de Salern (fl. c. 1150 – 1180)

Creació de la fitxa: 2013-08-22
Darrera modificació: 2015-08-10
Categoria social i professional
físic - metge - professor
Comentaris
Metge (físic) de l'anomenada Escola salernitana. El 1151 Pere el Venerable, abat de Cluny, li demanà consell mèdic. També n'oferí per escrit a Lluís VII de França (1137-1180). Aquesta activitat com a consultor mèdic de l'elit de França fa pensar que possiblement era francès i que vivia i ensenyava al nord de França, tot i haver-se format a Salern. Autor dels primers comentaris al conjunt de l'articella, una col·lecció mèdica que ell contribuí decisivament a fixar i a difondre, convertint-la en una introducció a la medicina teòrica, i d'un cèlebre compendi pràctic (Practica), a part d'altres contribucions perdudes. La seva obra destaca per una atracció pel grec, per la familiaritat amb la bibliografia mèdica associada a Constantí l'Africà (1017 – a. 1098/1099), per un bon coneixement dels autors antics i per un ús precoç de la filosofia natural d'Aristòtil. Pietro Musandino, que fou mestre de Maur de Salern (c. 1130 – 1214), fou el seu deixeble.
Bibliografia
De Renzi (1852-1859), Collectio Salernitana, ossia ..., vol. 4, pp. 321-406 (ed. de la Practica)
Kristeller (1976), "Bartholomaeus, Musandinus and ..."
Keil (1978), "Bartholomaeus Salernitanus" (difusió de la Practica en alemany)
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Jordan (1987), "Medicine as science in the early ..."
Morpurgo (1990), "I commenti salernitani ..."
Jacquart (1992), "‘Theorica' et ‘practica' dans ..."
Wallis (2005), "Bartholomaeus of Salerno"

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).