MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1967 (22 / November / 2024)

Joana d'Aragó (Barcelona, 1455 – Nàpols, 1517)

Creació de la fitxa: 2013-08-19
Darrera modificació: 2022-06-14
Categoria social i professional
reina
Comentaris
Filla de Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) i de Joana Enríquez (1425 – 1468). Reina consort de Nàpols, com a esposa de Ferran I de Nàpols (1477). Exercí diverses vegades el càrrec de virreina de Nàpols, fins que el 1499 es traslladà a la cort del seu germà Ferran II el Catòlic (1452 – 1516), i fou nomenada lloctinent general de la Corona d'Aragó (1501) i del regne de València (1505), on residí amb la seva filla Joana, vídua de Ferran II de Nàpols (i on foren anomenades "les Tristes Reines"), entre 1501 i 1506, en què retornaren a Nàpols.
Enllaços
GEC

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).