MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1935 (23 / November / 2024)

Rocabertí, Jofre (VII) de (Paralada?, c. 1420 – Peralada, 1479)

Creació de la fitxa: 2013-07-16
Darrera modificació: 2015-01-12
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Vescomte de Rocabertí (1454-1479). Fill i successor de Dalmau (VIII) de Rocabertí i de Beatriu de Montcada. El 1461 comandà la infanteria de l'exèrcit de la Diputació que obligà Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) a alliberar Carles de Viana (1421 – 1461) i a signar les capitulacions de Vilafranca. Quan va esclatar la guerra civil (1462), se sumà al partit de la Diputació. Aquell any, participà en el setge de la Força de Girona i intentà aturar, sense èxit, a Panissars, l'entrada d'un exèrcit francès comandat pel comte de Foix. Amb un nou front obert a l'Empordà, hi assumí la codirecció de les operacions. Nomenat membre del Consell del Principat, jurà fidelitat a Enric IV de Castella com a nou sobirà (1462) i assistí a l'entrada de Pere IV el Conestable de Portugal (1429 – 1466) a Barcelona (1464). Assetjà sense èxit el castell de Palau-saverdera, on, com abans a Girona, hagué d'enfrontar-se a altres membres de la seva família que havien optat pel bàndol reialista. Dirigí l'exèrcit del conestable a la batalla de Calaf (1465), en la qual, com gran part de l'estat major, fou capurat pels reialistes. Seguí un llarg captiveri de set anys al castell de Xàtiva, durant el qual la seva muller, Joana de Castre-Pinós, i el seu germà administraren el vescomtat. Quan el 1471 Peralada hagué de capitular davant Joan II, aquest acceptà la condició imposada per la vila d'alliberar el vescomte, acord que complí, però sembla que no de manera immediata. Els anys 1473-1476 nous atacs francesos afectaren les seves terres, i l'acabaren d'arruïnar. Intentà una aliança amb la casa de Cabrera, amb el matrimoni del seu hereu, Felip Dalmau (II), però Joan II, decidit a controlar l'alta noblesa catalana que li havia estat rebel, en negà l'autorització. L'enllaç del fill, finalment, segellaria la reconciliació de les branques principals del llinatge, enfrontades des de la guerra. Els primers historiadors moderns l'anomenaren Jofre VIII a causa d'una confusió en la genealogia dels primers vescomtes, corregida a la GEC.
Bibliografia
Sobrequés i Vidal (1955), Jofre VIII de Rocabertí, señor ...
Sobrequés i Vidal (2011), Els barons de Catalunya
Aventín (1985), Jofre de Rocabertí i Montcada ...
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).