MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom191 (20 / maig / 2024)

Gordon, Bernat de (Gordon, Carcí?, c. 1258 – Montpeller?, ante 1330)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-04-18
Categoria social i professional
físic - professor
Comentaris
Metge (físic) occità. Format a la Universitat de Montpeller, on començà a exercir com a catedràtic el 1283 i encara s'hi mantenia actiu l'any 1308, i del qual fou degà des de 1289. Autor de més d'una dotzena d'obres mèdiques d'una marcada intencionalitat pedagògica, en les quals és evident l'impacte de l'Articella i del "nou Galè". Destaca el manual medicopràctic (practica) conegut com Lilium medicine. Estimulà els seus deixebles, com Berenguer Eimeric (s. XIII – c. 1356), a traduir al llatí obres en àrab. Morí abans de 1330, potser c. 1318-1320. Variants del seu nom: lat. Bernardus de Gordonio; occ. Bernat de Gordon; fr. Bernard de Gordon (o Gourdon); cat. medieval Bernat de Gordó (o simplement Gordó).
Bibliografia
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 3.1, pp. 873-876
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v.
Demaitre (1980), Doctor Bernard de Gordon ...
Keil (1978), "Bernhard von Gordon"
McVaugh (1973), "Nota sobre las relaciones entre ..."
Fery-Hue (1992), "Bernard de Gordon"
Demaitre (2004), "Bernard de Gordon et son ..."
Demaitre (2005), "Bernard de Gordon"
Alonso Guardo (2006), "Bernard of Gordon"
Bosc (2016), Montpellier et la médecine ..., pp. 39-41, pàssim
Enllaços
Wikipédia FR
Variants del nom
Gordonio, Bernardus de
Gordó, Bernat de
Autor a les obres

Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lilium medicine

—— [Traducció-Català] Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330). Lliri de medicina. Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes, Antònia Carré

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).