MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1905 (23 / November / 2024)

Altimir, Galceran (fl. Barcelona, 1460 – 1490)

Creació de la fitxa: 2013-06-27
Darrera modificació: 2017-06-09
Categoria social i professional
aritmètic - bibliotecari - escrivà - professor
Comentaris
Escrivà de lletra rodona i mestre d'aritmètica de Barcelona. Es conserva el contracte d'afermament que Pere de Mont-real (fl. 1460), un jove navarrès, estipulà amb ell el 1460. Bibliotecari del rei Ferran II el Catòlic (1452 – 1516) des de 1481 («Galceran Altamir, scriptor»). Morí a finals d'agost o primers de setembre de 1490 (BC, Perg. 223). Havia estat curador dels béns d'Esteve Bonet (m. c. 1486), mercader de Barcelona, nomenat pel veguer probablement el 1487. Bernat Descós, humanista mallorquí del cercle de Pere Miquel Carbonell (1434 – 1517), li dedicà un epigrama en llatí que Carbonell copià en un dels seus manuscrits (Girona, ACG, ms. 69, f. 85v).
Bibliografia
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., p. 23* ('Gabriel', per error)
Madurell i Marimon (1967), "Il·luminadors, escrivans de ...", p. 162, núm. 26
Vilallonga (1991), "Una mostra de la poesia llatina ...", pp. 54-55 (epigrama de Bernat Descós)
Hernando i Delgado (2002), "Del llibre manuscrit al llibre ...", p. 426, núm. 123
Docampo Rey (2004), La formación matemática del ..., pp. 131, 135, 178, 192-194, 304, 570, 575, 599-600 t4,
Docampo Rey (2006), "Reading Luca Pacioli's Summa in ...", pp. 45-46 i 49
MCEM (2011-<act.>), Manuscrits Catalans de l'Edat ..., id746 , núm. 56, nota
Enllaços
Studia Humanitatis (epigrama de Bernat Descós)
Variants del nom
Altamir, Galceran

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).