MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1903 (22 / November / 2024)

Wendover, Ricard de (m. Londres, 1252)

Creació de la fitxa: 2013-06-24
Darrera modificació: 2015-08-21
Categoria social i professional
canonge - metge
Comentaris
Richard of Wendover fou un eclesiàstic i metge anglès (Ricardus Anglicus). Canonge de la catedral de Saint Paul, a Londres, des de 1229. Assistí el papa Gregori IX (1227-1241). Amb ell es va identificar (Kingsford 1896, hipòtesi encara defensada per Bullough 1961: 608) el Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2) 'Senior' o 'Vetulus' autor del Micrologus, que altres investigadors (Corner 1927: 42; Talbot - Hammond 1965: 271) demostraren que havia d'haver estat un metge salernità del s. XII. Wendover possiblement fou autor del tractat d'anatomia conegut com Anatomia vivorum, escrit vers 1225, que a l'època sovint es va atribuir a Galè (Prioreschi 1996-2007: 5, 343-345).
Bibliografia
Kingsford (1896), "Richard of Wendover"
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 35 i 42
Bullough (1961), "Medical Study at Mediaeval Oxford", p. 608
Talbot - Hammond (1965), The Medical Practitioners in ..., p. 271
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 256-257
O'Boyle (1998), The Art of Medicine: Medical ..., pp. 107-108
Prioreschi (1995-2007), A History of Medicine, vol. 5, pp. 343-345
Enllaços
Wikisource [=Kingsford 1896]
Wikipedia DE

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).