MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom189 (06 / October / 2024)

Engilbert, Pere (fl. Barcelona, 1359 – 1361)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-01-15
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - familiar/domèstic - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Rodés (diòcesi)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic) i astrònom/astròleg ('mestre d'astrologia') occità al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Ciutadà de Barcelona. El 1359 el rei el cridà a Barcelona per elaborar unes taules astronòmiques que milloressin les Taules alfonsines, i durant aquells anys també construí una gran esfera armil·lar per al monarca, que féu col·locar al palau reial major de Barcelona. Per a aquests treballs, comptà amb la col·laboració del seu deixeble (en astrologia) Dalmau Sesplanes (m. 1383). Massó 1890 intuí que també era metge (però inferint una relació errònia amb Gilbert l'Anglès, com va fer notar Cardoner 1973 al negar-ho), idea que Millàs (1962: 64) recollí amb dubtes i que el testimoni notarial del seu germà Bernat Engilbert (fl. 1362) afirmant que era «phisicus», recollit per Hernando (1995: doc. 228), i els albarans de l'escrivà de ració del rei finalment confirmen. Arran del tractament de 'mestre' que rep en tots els documents i del manuscrit llatí de l'Almanac de Dalmau Sesplanes, Millàs (íbid.) el suposà mestre en arts, però també ho devia ser en medicina. El gener de 1362 ja era mort (probablement morí el desembre anterior), deixant inacabat el seu treball en les taules astronòmiques, que culminà el seu deixeble. L'origen occità s'infereix dels documents relatius al seu germà i hereu Bernat, que era "de la diòcesi de Rodés", i que acusà Dalmau d'haver-lo enverinat i d'haver-se apropiat dels seus béns. No coneixent-se aquests documents (Rubió cita el més explícit en nota però no es va verificar), Millàs 1962 el considerà barceloní i Cardoner 1973, alemany. Ort. ant.: «P. Engeubert» (ACA 1359?), «P. Angilbert» (ACA 1361, 1362 i ACB 1362), «P. Engelbert» (ACA 1362), «magistrum Petrum Engisberti de Barchinona (Thorndike «Connchena»; Millàs «rncherna»), magistrum in artibus et in astrorum scientia» (Almanac, ms. llatí Berna 227, on Millàs [1962: 64 i 90] proposà corregir el topònim per Barchinona, però potser amaga el del seu lloc d'origen), «P. Gilbert» i «P. Engilber» (ms. català BLM XXI), «P. Gileberth» (ms. llatí BnF Lat. 10236), «P. Gilabert» (ACA 1361).
Bibliografia
Massó i Torrents (1890), Tractat d'astrologia ó sciencia ..., p. i
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 139-142, doc. 141-142
Thorndike (1936), "Introduction and Canon by ..." (text de l'Almanac de Dalmau Sesplanes)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., pp. 63-70, pàssim (Pere Gilbert), 90 (al text Almanac), 124 (al text Taules català) i 142 (al text Taules llatí)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 208-209 i (notes) 230 ("Engelbert", "Angilbert")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. "Gilbert, Pere"
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 355-356, doc. 228
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ..., pp. 16-18
Gascón Urís (1997-1998), "L'astrònom Pere Gilbert en les ..." (identificació incorrecta)
Giralt (2022), "Mestres de la ciència dels ..."
Enllaços
GEC , s. v. "Gilbert, Pere"
GEA , s. v. "Tablas Astronómicas de Pedro IV el Ceremonioso"
Variants del nom
Gilbert, Pere
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 342, f. 114r – Tresoreria, Reial – febrer 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 344, f. 103rv – Tresoreria, Reial – març 1362
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 173v – Tresoreria, Reial – 10 setembre 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 244r – Tresoreria, Reial – 31 desembre 1361
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 829, f. 44r – Tresoreria, Reial – 4 setembre 1360
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 853, f. 219r – Tresoreria, Reial – 14 febrer 1360
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 943, f. 247r – Tresoreria, Reial – c. 1359
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1071, f. 77r – Manament, Reial – 24 octubre 1359
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1179, f. 106v – Manament, Reial – 4 gener 1362
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 707, f. 159v – Investigació judicial – 24 març 1362
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 707, f. 159v – Investigació judicial – 24 març 1362
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 871, ff. 186v-*** – Tresoreria, Reial – 15 gener 1362
Posseïdor de béns als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 230, f. 170rv – Convinença, Notarial – 24 gener 1362

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).