MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1869 (23 / November / 2024)

Castre Pinós de So i d'Aragó-Gurrea, Gaspar Galceran de (Barcelona, 1584 – Saragossa, 1638)

Creació de la fitxa: 2013-05-06
Darrera modificació: 2021-11-12
Categoria social i professional
bibliòfil - historiador - noble
Comentaris
Primer comte de Guimerà (1599), vescomte d'Évol i senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros. Era fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d'Illa i de Canet (renuncià) i d'Évol, i d'Anna d'Aragó-Gurrea i de Borja. Autor d'obres de genealogia, heràldica i numismàtica en castellà i en llatí, algunes d'elles per donar suport a les seves pretensions a determinats títols (objectiu que també el féu naturalitzar-se aragonès el 1633). Formà part del cercle d'intel·lectuals aragonesos de Vincencio Juan de Lastanosa. Del seu matrimoni amb Isabel Agnès d'Erill i de Sentmenat no quedà descendència. A la seva mort deixà hereva la seva cosina Francesca de Pinós Fenollet i de Sorita, comtessa de Vallfogona i vescomtessa d'Illa i de Canet, vídua del duc d'Híjar, i el seu patrimoni passà a mans dels descendents d'aquests.

Biblioteca i museu. Gran bibliòfil i col·leccionista, reuní una nombrosa i selecta biblioteca (amb més de 8.000 llibres impresos i molts manuscrits), que se sumà a l'antiga biblioteca familiar, monedes, medalles, antiguitats i un gabinet de curiositats. La biblioteca familiar, heretada pels Híjar, seria venuda pels seus descendents a José de Salamanca, marquès de Salamanca, a mitjan s. XIX, i després ingressà a la BNE. El gruix de la biblioteca formada per ell la cedí al convent de San Agustín de Saragossa, que quedà destruït durant els setges francesos de 1808-1809; la resta fou dispersada per la seva vídua i pels mateixos ducs d'Híjar, que el 1735 en vengueren un lot de 67 còdexs a la Biblioteca Real (Andrés 1987). Quant a les col·leccions artístiques i curioses, les cedí en gran part al seu amic Francisco Ximénez de Urrea, cronista del regne d'Aragó.
Bibliografia
Arco y Garay (1913), "Un arqueólogo ilustre: el conde ..."
Arco y Garay (1934), La erudición aragonesa en el ..., pp. 111-130, pàssim
Arco y Garay (1950), La erudición española en el ...
Andrés (1987), "La valiosa colección de códices ..."
Moreno i Meyerhoff (2002), "El primer comte de Guimerà ..."
Casaus Ballester (feb. 2006), "L'arxiu familiar del ducat ..."
Enllaços
GEC
Wikipedia ES

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).