MedCat

Aldobrandí de Siena (Siena, s. XIII in. – Troyes, 1296/1299)

Categoria social i professional

clergue - físic - mestre

Activitat professional

Patró: Noble

Tipus de formació

Universitària

Àrea d'activitat

Territoris: França (regne) - Itàlia (península) - Provença (comtat)
Localitats: Siena - Troyes

Comentaris

Aldobrandino da Siena (en fr. Aldebrandin de Sienne) fou un metge italià, segurament originari de Siena (no sembla creïble un origen florentí, com pretén algun ms.), on potser es formà (mestre en medicina) i on és possible que entrés en contacte amb l'entorn de Frederic II Stupor Mundi (1194 – 1250) (Bisson 2001). De Siena es traslladaria més enllà dels Alps, potser rere mercaders italians, com vol algun ms., i entraria al servei de Beatriu de Savoia (1198 – 1267), vídua de Ramon Berenguer V de Provença, la qual el 1256, segons alguns mss., li hauria encomanat el Livre de physique (després difós com Régime du corps) en ocasió d'un viatge que la comtessa havia d'emprendre per anar a visitar les seves quatre filles reines (altres mss. atribueixen la comanda, menys versemblantment, a Frederic II, Blanca de Castella, mare de Lluís IX, a aquest mateix o a un cert Benedetto da Firenze). Segons alguns altres mss., més tard hauria estat metge de Lluís IX de França (1214 – 1270), casat amb Margarida, una de les filles de Beatriu. Després de la mort del rei es traslladaria a Troyes, un dels centres de les fires de la Xampanya, on és documentat des de 1275 (Bisson 2001 defensa, sense proves, una anada directa a Troyes en data reculada, rere els mercaders italians, o fent també de mercader, i que allà es produiria el contacte amb la cort i amb Beatriu). Féu testament el 1286 («magister Alebrandinus de Senis, phisicus, clericus Trecensis»). El 1287 el «magister Aldobrandinus de Senis, physicus, Trecis commorans», féu efectiu un llegat testamentari a un hospital local, dada que s'interpretà erròniament com a indici de la seva mort (Thomas 1906; Wickersheimer 1936). El 1296 encara era viu. Morí entre aquesta data i el 1299, en què ja és al·ludit com a difunt (Chapin 1937; Jacquart 1979). Bartoli 1880 proposà identificar-lo amb un poeta en italià homònim, i Garosi 1958 i 1981 amb un altre homònim sienès que ja era metge el 1212, i també jutge, propostes que no han estat acceptades per la crítica (Bisson 2001). — Formes antigues del nom: Aldebrandins, Alebrandin, Aldebran, Alebran, Alebrans, Albrandas, Aldobrandinus, Halebrandis, Halebrandit, Helebrandis. — Nota: els estudis crítics sobre la biografia i l'obra d'Aldobrandí, fins i tot els més actuals, contenen un gran nombre d'especulacions que no haurien d'anomenar-se "hipòtesis" i que en l'estat actual de la recerca no es poden provar.

Bibliografia

Bartoli (1880), I primi due secoli della ..., p. 194
Thomas (1906), "L'identité du médecin ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., vol. 1, pp. 17-18
Chapin (1937), Les villes de foires de Champagne ..., p. 124
Garosi (1958), Siena nella storia della medicina ..., pp. 135-141
Marti (1960), "Aldobrandino da Siena"
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 15-16
Jacquart (1981), Le milieu médical en France du ..., p. 431
Garosi (1981), Aldobrandino da Siena, medico in ..., pp. 11-22
Féry-Hue (1992), "Aldebrandin"
Bisson (2001), La versione latina del Régime ...

Enllaços

Mario Marti, DBI, 1960, ara a Treccani.it
Danielle Jacquart, Recuel des Commémorations nationales, 2006
Serena Modena, RIALFrI, 2013
Laurent Brun, ARLIMA, 2013
Wikipedia FR

Autor a les obres

Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Livre de physique

—— [Traducció-Català] Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). De com tenir cura els cabells

Lluís Cifuentes