MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1863 (23 / November / 2024)

Marcuello, Francisco (fl. Daroca, 1598 – 1617)

Creació de la fitxa: 2013-04-30
Darrera modificació: 2021-11-12
Categoria social i professional
canonge - filòsof - historiador - jurista - poeta
Comentaris
Eclesiàstic, historiador, naturalista i poeta aragonès. Canonge de l'església de Santa María de los Sagrados Corporales i raccioner de Santiago, a Daroca, la seva vila natal, des d'abans de 1598. Llicenciat en dret per la Universitat d'Osca. Autor d'una Historia de los Santos Corporales de Daroca (ms. de 1598) i d'una Historia natural y moral de las aves (Saragossa, Juan de Lanaja, 1617), que inclou poemes i un retrat de l'autor. Posseí una important biblioteca, que exhibeix en l'anotació de les seves obres i de la qual n'han quedat testimonis manuscrits i impresos que porten el seu ex-libris.
Bibliografia
Latassa y Ortín (1884-1886), Biblioteca antigua y nueva de ..., vol. 2, pp. 238-239
Picatoste Rodríguez (1891), Apuntes para una biblioteca ..., pp. 178-179, núm. 444
Simón Díaz (1950-1994), Bibliografía de la literatura ..., vol. 14, p. 132
Marcuello (1989), Historia natural y moral de las ...
Alvar Ezquerra (2010), "Los ornitónimos de la Historia ..."
Enllaços
GEA, s. v. "Aves"
Xilocapedia, s. v. "Marcuello, Francisco"
Historia natural y moral de las aves

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).