MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom184 (22 / November / 2024)

Soldevila, Felip de (m. Lleida, 1490)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2023-12-05
Categoria social i professional
doctor - físic - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Eclesiàstic - Patró: Rei Joan II el Sense Fe
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Doctor en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
Comentaris
Metge, professor universitari i autor mèdic. Doctor en medicina. Titular de la càtedra de filosofia natural (almenys 1465-1466) i de la càtedra primera de medicina (des de 1466) de l'Estudi General de Lleida. Fou metge del capítol de la catedral d'aquella ciutat (des de 1486) i del rei Joan II. Pare de Climent de Soldevila (fl. s. XV – s. XVI) i avi de Pere de Soldevila, ambdós metges a Lleida. Morí l'any 1490. Autor de diversos comentaris mèdics, entre els quals destaquen In artem parvam Galieni (comentari al Tegni), De spiritu gingitivo i De astronomica veritate (Jeroni Torrella diu haver-ne sentit parlar). També és autor d'una obra de deontologia mèdica adreçada al seu fill (Regles per a metges novells, en català i en llatí). El comentaris mèdics li proporcionaren celebritat durant l'època moderna i fou citat en diferents repertoris de metges i escriptors: Symphorien Champier, De medicine claris scriptoribus (1506, "in medicinis famosissimus"), Pascal Lecoq (Bibliotheca medica, 1590), André Schott [Valerius Andrea] (Catalogus clarorum Hispaniae scriptorum, 1607), Manuel Marcillo (Crisi de Cataluña, hecha por las naciones estrangeras, 1685), Alfonso Chacón (Bibliotheca, libros et scriptores ferme cunctos ab initio mundi ad annum 1583, 1731) i Nicolás Antonio (Bibliotheca Hispana Nova, 1783). Els repertoris posteriors (Torres Amat) en recullen les aportacions.
Bibliografia
Antonio (1788), Bibliotheca Hispana Vetus et Nova ..., vol. 2, p. 254
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., s. v.
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v.
Lladonosa i Pujol (1969), La Facultat de Medicina de ..., p. 34
Lladonosa i Pujol (1970), L'Estudi General de Lleida del ..., pp. 101, 104, 108, 114-115, 154-155, 210-211
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Gros i Pujol (2006), La Biblioteca Episcopal de Vic ..., p. 114, núm. 80
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 140-141
Simón Tor - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Simón Castellví - Pertejo Fernández (2016), "Les cataractes de Joan II ...", p. 21
Enllaços
Symphorien Champier, De medicine claris scriptoribus, f. 38r

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).