MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1824 (28 / abril / 2024)

Mata d'Armanyac (Armanyac?, 1347 – Saragossa, 1378)

Creació de la fitxa: 2013-03-09
Darrera modificació: 2020-10-09
Categoria social i professional
infanta
Comentaris
Duquessa de Girona i comtessa de Cervera, pel seu matrimoni (1373) amb l'hereu de la corona d'Aragó, Joan I el Caçador (1350 – 1396). Filla del comte Joan I d'Armanyac i de Beatriu de Clermont, comtessa de Charolais, i germana de Joan II d' Armanyac (c. 1330 – 26 maig 1384). Era anomenada "infanta", tot i no ser-ho, per ser consort de l'infant Joan. El nom no equival a Marta ni a Mateua, sinó que és, sembla, un apòcope de Matilde.
Bibliografia
Javierre Mur (1930), Matha de Armanyach, duquesa de ...
Madurell i Marimon (1934), "Les noces de l'infant Joan amb ..."
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Diccionari biogràfic de dones
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1582, f. 65rv – Manament, Reial – 6 octubre 1373
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1811, f. 69r – Lletra, Reial – 15 març 1375

Carmel Ferragud, Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).