MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom182 (22 / November / 2024)

Ricard l'Anglès (fl. Salern, s. XII-2)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2015-08-21
Categoria social i professional
metge
Comentaris
Metge anglès (Ricardus Anglicus a molts mss.). La manca de dades sobre la seva vida i les atribucions d'obres que corresponen a ambients intel·lectuals divergents als mss. conservats (que semblen evidenciar que existí més d'un Ricardus Anglicus), han originat diverses hipòtesis que el fan un metge de Salern, un de Montpeller o un de París. També s'ha identificat (Kingsford 1896, hipòtesi encara defensada per Bullough 1961: 608) amb el metge i canonge anglès Ricard de Wendover (m. 1252), però aquesta hipòtesi és negada per altres autors (Corner 1927: 42; Talbot - Hammond 1965: 271), que consideren les obres que amb més fiabilitat li són atribuïdes més pròpies del Salern del segle XII, per l'estil clar, sense la pesadesa de l'escolàstica, i per l'absència de fonts àrabs. En alguns mss. és anomenat, efectivament, Ricard de Salern (Ricardus Salernitanus), mentre que en altres és anomenat 'Vetulus' i Gilles de Corbeil (c. 1140 – c. 1224) l'anomena 'Senior'. Probablement, també va viure a França, potser a Montpeller i a París.

Entre les obres que li són atribuïdes amb més fiabilitat destaca un compendi de medicina que intitulà Micrologus, escrit a instància de Lancelinus de l'Isle-Adam, degà de l'església de Beauvais entre 1178 i 1190. No es conserva cap ms. que contingui el Micrologus sencer, però al pròleg se n'anuncien les diferents les parts, que s'han relacionat amb sengles obres atribuïdes a Ricard l'Anglès als mss. que les han conservat separadament i que haurien tingut circulació independent: De causis et signis et curis passionum o Practica, Regule de urinis, Anatomia, De repressivis i Signa pronostica infirmitatum o De signis (Hellriegel 1936 [1934] edità el pròleg). També es conserven altres obres que als mss. porten el nom de Ricardus o Ricardus Anglicus, entre les quals destaca un De flebotomia (inc. «Medelam morborum duplicem...»), i que li han estat astribuïdes per alguns autors. En alguns casos, poden ser fragments extrets de les obres anteriors i en altres són clarament apòcrifes (com alguns opuscles alquímics o matemàtics, o els Ricardi Synonima o Lexicon botanicum Latinum-Germanicum) (vegeu Wickersheimer 1936 i Jacquart 1979).
Bibliografia
Kingsford (1896), "Richard of Wendover"
Beusing (1922), Leben und Werke des Richardus ...
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2.2, p. 657
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 35 i 42
Hellriegel (1936), Die Practica aus dem ...
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., pp. 694-698
Bullough (1961), "Medical Study at Mediaeval Oxford", p. 608
Talbot - Hammond (1965), The Medical Practitioners in ..., p. 271
Gillispie (1970-1990), Dictionary of Scientific ...
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 256-257
Telle (1992), "Ricardus Anglicus"
O'Boyle (1998), The Art of Medicine: Medical ..., pp. 107-108
Moulinier (2001), "Hildegarde ou Pseudo-Hildegarde? ...", pp. 122-123
Enllaços
Wikisource [=Kingsford 1896]
Wikipedia DE
Variants del nom
Ricardus Anglicus
Ricard de Salern

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).