MedCat

Ricard l'Anglès (fl. Salern, s. XII-2)

Categoria social i professional

metge

Comentaris

Metge anglès (Ricardus Anglicus a molts mss.). La manca de dades sobre la seva vida i les atribucions d'obres que corresponen a ambients intel·lectuals divergents als mss. conservats (que semblen evidenciar que existí més d'un Ricardus Anglicus), han originat diverses hipòtesis que el fan un metge de Salern, un de Montpeller o un de París. També s'ha identificat (Kingsford 1896, hipòtesi encara defensada per Bullough 1961: 608) amb el metge i canonge anglès Ricard de Wendover (m. 1252), però aquesta hipòtesi és negada per altres autors (Corner 1927: 42; Talbot - Hammond 1965: 271), que consideren les obres que amb més fiabilitat li són atribuïdes més pròpies del Salern del segle XII, per l'estil clar, sense la pesadesa de l'escolàstica, i per l'absència de fonts àrabs. En alguns mss. és anomenat, efectivament, Ricard de Salern (Ricardus Salernitanus), mentre que en altres és anomenat 'Vetulus' i Gilles de Corbeil (c. 1140 – c. 1224) l'anomena 'Senior'. Probablement, també va viure a França, potser a Montpeller i a París.

Entre les obres que li són atribuïdes amb més fiabilitat destaca un compendi de medicina que intitulà Micrologus, escrit a instància de Lancelinus de l'Isle-Adam, degà de l'església de Beauvais entre 1178 i 1190. No es conserva cap ms. que contingui el Micrologus sencer, però al pròleg se n'anuncien les diferents les parts, que s'han relacionat amb sengles obres atribuïdes a Ricard l'Anglès als mss. que les han conservat separadament i que haurien tingut circulació independent: De causis et signis et curis passionum o Practica, Regule de urinis, Anatomia, De repressivis i Signa pronostica infirmitatum o De signis (Hellriegel 1936 [1934] edità el pròleg). També es conserven altres obres que als mss. porten el nom de Ricardus o Ricardus Anglicus, entre les quals destaca un De flebotomia (inc. «Medelam morborum duplicem...»), i que li han estat astribuïdes per alguns autors. En alguns casos, poden ser fragments extrets de les obres anteriors i en altres són clarament apòcrifes (com alguns opuscles alquímics o matemàtics, o els Ricardi Synonima o Lexicon botanicum Latinum-Germanicum) (vegeu Wickersheimer 1936 i Jacquart 1979).

Bibliografia

Kingsford (1896), "Richard of Wendover"
Beusing (1922), Leben und Werke des Richardus ...
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2.2, p. 657
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 35 i 42
Hellriegel (1936), Die Practica aus dem ...
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., pp. 694-698
Bullough (1961), "Medical Study at Mediaeval Oxford", p. 608
Talbot - Hammond (1965), The Medical Practitioners in ..., p. 271
Gillispie (1970-1990), Dictionary of Scientific ...
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., pp. 256-257
Telle (1992), "Ricardus Anglicus"
O'Boyle (1998), The Art of Medicine: Medical ..., pp. 107-108
Moulinier (2001), "Hildegarde ou Pseudo-Hildegarde? ...", pp. 122-123

Enllaços

Wikisource [=Kingsford 1896]
Wikipedia DE

Variants del nom

Ricardus Anglicus
Ricard de Salern

Lluís Cifuentes