MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1793 (28 / abril / 2024)

Camps, Tomàs (fl. Barcelona, s. XVI-1)

Creació de la fitxa: 2013-02-19
Darrera modificació: 2021-04-18
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari o 'adroguer' («droguer») de Barcelona. Obrador al carrer Ample. Comercià amb Antoni Pallarès i Tuixanès (ante 1459 – c. 1547). Tingué una filla, Caterina, casada amb Ramon Cristòfol Sarrovira, ciutadà de Barcelona. Contractà un censal mort de 150 lliures de preu i 6 lliures de pensió anual a cobrar del municipi de Barcelona, que heretà Caterina i després la filla d'aquesta, Maria Àngela Sarrovira (fl. 1560). El mercader Tomàs Camps, que fou jutge d'apells i cònsol de la llotja (1547-1553), deu ser un homònim o potser un seu fill.
Bibliografia
Mañé i Mas - Rovira i Solà (2005-2013), Catàleg dels pergamins ..., vol. 7, p. 25, doc. 2399 (censal i dades familiars)
Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 4, pp. 185, 218, 241, 243 i 251 (Tomàs Camps, mercader)
Destinatari als documents
Solsona - ADS - Farmàcia Pallarès – òlim vol. 1, interfoliat – Lletra, Personal/familiar – s. XVI primer quart

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).