MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1791 (06 / October / 2024)

Eixemeno, Joan (Palma, ante 1345 – Malta?, 1420)

Creació de la fitxa: 2013-02-19
Darrera modificació: 2015-02-19
Categoria social i professional
bisbe - confessor reial - predicador - religiós OFM - teòleg
Comentaris
Teòleg franciscà. Estudià a Mallorca i a Tolosa i exercí el magisteri de teologia en aquella ciutat. Predicador famós, va estar en relació amb la casa reial com a confessor de la reina Maria de Luna, de l'infant Martí el Jove i de la reina Margarida de Prades. Malgrat la seva posició urgellista durant l'interregne, va rebre els favors de Ferran I i d'Alfons IV, que va intercedir perquè fos nomenat bisbe de Malta. Abans de 1406, el rei Martí I li va encomanar la traducció de l'Arbor vitae crucifixae Jesu d'Ubertí de Casale. Segons declaració de l'autor, la tasca fou començada a pesar de la dificultat de "transportar de la vestidura gramatical en la vestidura catalana", però va quedar interrompuda davant la urgència reial de disposar només amb fragments de l'obra, que al capdavall donaren lloc a l'elaboració d'un tractat nou: la Quarantena de contemplació o Contemplació de la santa Quarantena. (Bacardí - Godayol (2011), Diccionari de la traducció ..., s.v. Eixemeno, Joan)

Josep Pujol

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).