MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom179 (01 / June / 2026)

Ibn Sīnā (Afshāna, prop de Bukhārā, c. 980 – Hamadān, 1037)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2026-05-29
Categoria social i professional
filòsof - metge - musulmà
Comentaris
Abū ʿAlī al‐Ḥusayn ibn ʿAbdallāh ibn Sīnā fou un metge i filòsof persa. Conegut a l'Occident llatí com Avicenna.
Bibliografia
Afnan (1958), Avicenna: His Life and Works
Goichon (1971), "Ibn Sīnā, Abu 'Ali al-Husayn b ..."
Gohlman (1974), The Life of Ibn Sina: A Critical ...
Anawati - Iskandar (1981), "Ibn Sina, Abu ‘Ali al-Husayn ..."
Janssens (1991), An Annotated Bibliography on Ibn ...
Hasse (1997), "King Avicenna: the iconographic ..."
Janssens (1999), An Annotated Bibliography on Ibn ...
Mahdi (1999), "Avicenna"
Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ..."
El-Bizri (2006), "Ibn Sina, or Avicenna"
Lameer (2013), "Avicenna's concupiscence"
Gutas (2014), Avicenna and the Aristotelian ...
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Islamic Astronomers
Islam Akademie (bibliografia)
Variants del nom
Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbdallāh ibn Sīnā
Avicenna
Autor a les obres

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-adwīya al-qalbīya

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). De viribus cordis. Traductor: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Quart del Cànon. Traductor: Anònim


Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Terç del Crestià >> Cap. 116: Com los maliciosos ja en esta vida troben qui·ls gita a terra.

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).