MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom179 (22 / November / 2024)

Ibn Sīnā (Afshāna, prop de Bukhārā, c. 980 – Hamadān, 1037)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2018-02-19
Categoria social i professional
filòsof - metge - musulmà
Comentaris
Abū ʿAlī al‐Ḥusayn ibn ʿAbdallāh ibn Sīnā fou un metge i filòsof persa. Conegut a l'Occident llatí com Avicenna.
Bibliografia
Afnan (1958), Avicenna: His Life and Works
Goichon (1971), "Ibn Sīnā, Abu 'Ali al-Husayn b ..."
Gohlman (1974), The Life of Ibn Sina: A Critical ...
Anawati - Iskandar (1981), "Ibn Sina, Abu ‘Ali al-Husayn ..."
Janssens (1991), An Annotated Bibliography on Ibn ...
Hasse (1997), "King Avicenna: the iconographic ..."
Janssens (1999), An Annotated Bibliography on Ibn ...
Mahdi (1999), "Avicenna"
Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ..."
El-Bizri (2006), "Ibn Sina, or Avicenna"
Lameer (2013), "Avicenna's concupiscence"
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Islamic Astronomers
Variants del nom
Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbdallāh ibn Sīnā
Avicenna
Autor a les obres

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-adwīya al-qalbīya

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). De viribus cordis. Traductor: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb

—— [Traducció-Llatí] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

—— [Traducció-Català] Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Quart del Cànon. Traductor: Anònim


Temes
Eiximenis, Francesc (1327/1332 – 1409), Terç del Crestià >> Cap. 116: Com los maliciosos ja en esta vida troben qui·ls gita a terra.

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).